Biografia
Josep Hospital Frago va néixer a Os el 28 de març de 1846. Els seus pares van ser Anton Hospital Botellé, de cal Grabat, i Teresa Frago Camarasa, de la casa del costat. S’havien casat el 1841, sis mesos després que l’Anton enviudés de Margarida Coll.
A 12 anys va anar als Escolapis de Balaguer, on va estudiar tres cursos de llatí i humanitats. Del 1861 al 1863 estudià dos cursos de filosofia al Seminari Conciliar de Lleida. Aleshores va marxar a estudiar filosofia i teologia al Real Seminario del Escorial, on el 1868 acabà els estudis eclesiàstics amb la qualificació de Meritissimus. Tenia 22 anys. El 18 de setembre d’aquell mateix any, fou ordenat sacerdot amb dispensa canònica per no tenir l’edat reglamentada per rebre l’orde de prevere i, el dia de Sant Miquel, cantà la primera missa a l’església parroquial d’Os.
Posteriorment continuà estudiant al Seminario Central de Toledo, on obtingué els graus de batxiller i llicenciat en Teologia, amb la qualificació de Nemine discrepante. A continuació, des del 1870 fins al 1874 estudià dret civil i canònic a la Universitat de Barcelona amb la qualificació de Sobresaliente. L’any següent, el 1875, passà a la Universitat Central per fer el doctorat i el 14 de setembre de 1877 obtingué la investidura de doctor en dret civil i canònic. Tenia 31 anys. El discurs, el va dedicar en agraïment al Doctor Joaquim de Càrcer i Amat i a la seva esposa Doña Concha de Oriola-Cortada, marquesos de Castellbell i de Castellmeyà.
El 1878 va ser confirmat en el càrrec de secretari de cambra i govern del bisbat de Girona. Aquell mateix any va ser delegat per Alfons XII per anar a l’Exposició Universal de París sobre nous coneixement científics.
Aquell mateix any va ser nomenat director i professor del Real Colegio del Escorial. Per conèixer nous sistemes educatius, visità les universitats de París, Londres, Berlín i col·legis on eren educats els fills de les classes governants europees. D’aquests fets i dels viatges en va deixar testimoni darrere de la foto de joventut on posa:
“Retrato hecho en París, en casa de la Reina Isabel Segunda, el año de 1878, a cuya casa visité de vuelta de Viena, capital de Austria, de parte de su hijo el rey Alfonso 12; comí con dicha Señora, y antes de marchar, me mandó retratar. Era ya entonces Director del Real Colegio del Escorrial”. La reina Isabel II també li regalà un retrat d’ella, al peu del qual li posà de sa pròpia mà: “Al Capellán Director del Real Colegio de Sn Lorenzo del Escorial, Sr. Don José Hospital, recuerdo de su futuro afecto de Isabel de Borbón.”
Posteriorment obtingué diferents títols com el de capellà d’honor del Rei i predicador de Cambra. El 1880 fou nomenat canonge de la catedral de Vic. El 17 de gener de 1881 el bisbe de Lleida li conferí la dignitat de mestrescola de la catedral.
Tots aquests càrrecs que havia acumulat no li van impedir ser un dels promotors de la construcció de l’ermita de Sant Salvador, segons consta en l’acta de col·locació de la primera pedra, el 6 d’agost de 1883, quan tenia 37 anys. El rector d’Os escriu: “Dió gran realce y esplendor a esta función religiosa el ser el celebrante el Iltre. Dr. D. José Hospital y Frago, natural de Os, Canonigo Dignidad de la Iglesia Catedral de Lérida”.
El 1885 fou nomenat Capellán Mayor de Reyes i el 1890 va ser nomenat Deán de la Santa Iglesia Metropolitana de Valladolid. Quan va accedir a aquesta diòcesi se n’emportà a Valladolid de majordoma a Josepa Hospital Alàs, germanastra seua, nascuda al 1870, fruit del tercer matrimoni de son pare, que s’havia quedat vidu el 1852 de Teresa Frago, amb qui havia tingut sis fills, i es casà de seguida a l’ermita d’Aguilà amb Margarida Alàs Badia, amb qui en tingué deu.
Fou una personalitat important present en la visita que feu el 1891 a la vila el Bisbe de Lleida Josep Messeguer. Un diari de l’època publica: “A las ocho el M. I. S. Dr. D. José Hospital y Frago, Deán de la Iglesia Metropolitana de Valladolid celebró la Misa de Comunión, repartiendo el pan eucarístico a una numerosa concurrencia de fieles de ambos sexos, cantándose entre tanto, letrillas alusivas al objeto”. Per a la missa de pontifical que va oficià el bisbe, es va fer un tron al costat de l’evangeli, entre la porta del campanar i la barana del presbiteri. Van ajudar a la missa el Molt Il·lustre Senyor Doctor Don Josep Hospital Frago, degà de Valladolid.
Va regalar a la parròquia del seu poble, segons testimoni d’Antonieta Hospital, una casulla brodada amb fil d’or, un calze, una naveta per l’encens, una espalmatòria que porta gravat el seu nom, unes canadelles i una patena. Tots aquest objectes són de plata i ara estan dipositats al Museu Diocesà i Comarcal de Lleida.
Pensava jubilar-se a Os segons una carta escrita a familiars, però morí a Valladolid el 15 de juliol de 1916, un any més tard d’haver celebrat les bodes d’argent del seu nomenament com a degà de la catedral.
Va escriure la següent oració per posar-la als recordatoris dels familiars i al seu:
“Dignaos, Señor, no separar en el cielo a aquellos que tan unidos estuvieron en la tierra. Jesús, Padre de misericòrdia, por vuestra preciosa sangre, que derramásteis para salud del mundo, dad al alma de vuestro siervo JOSÉ el descanso eterno de la gloria. Amén.”