Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Biografia

Fill de Ramon i Rosa, menestrals acomodats, nasqué a Igualada el 10 d’octubre de 1717. Després dels seus primers estudis a la ciutat natal, passà a Barcelona, on cursà Filosofia i Teologia amb els jesuïtes i es graduà com a Doctor a la Ciutat Comtal. L’1 de novembre de 1742, vestí l’hàbit blanc dels monjos premostratencs a Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, on professà el 10 de novembre de 1743. La seva trajectòria com a professor de Filosofia i Teologia, les seves investigacions històriques en arxius i els seus treballs són de gran brillantor i mèrit. El 25 de setembre de 1754, Jaume Caresmar i Alemany prengué possessió de l’abadia.

Una de les serves primeres obres fou l’altar major de l’església monàstica, després seguí el sagrari amb els adorns corresponents. Jaume Caresmar passava llargues èpoques a Barcelona per realitzar els seus treballs d’investigació i dur l’arxiu de la catedral. El 23 de març de 1750. Caresmar ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, fet que certifica que era conegut en els mitjans il·lustrats de la ciutat. No obstant això, foren els arxius de la casa de Bellpuig i d’Àger els que li feren emprar tots els recursos i les preocupacions de la comunitat, a més dels seus esforços.

Esment especial mereix la resolució del conflicte de l’aigua. Refer la conducció conforme a la legalitat, davant les pretensions dels veïns, li suposà un plet llarg i penós que al final aconseguí guanyar. Passat el seu primer mandat el succeí Francesc Amell i, després d’un nou trienni, el tornà a reemplaçar. Jaume Caresmar morí l’1 de setembre de 1791 i fou enterrat a Bellpuig.

DE-PER3.JPG