Gaspar de Portolà (Os de Balaguer 26-6-1716 - Lleida 1786)
Biografia
Militar. Va ser governador i explorador de Califòrnia i el fundador de San Diego i de Monterrey.
L’any 1767, quan va ser nomenat governador de la Baixa Califòrnia, se li va encarregar de consolidar la presència espanyola en les terres situades més al nord i instal·lar les missions que havia de dirigir el frare franciscà Ginebró Serra.
L’any 1769 va fundar la primera missió franciscana i va establir un presidi a San Diego. A continuació, a l’agost de 1769, va començar l’expedició cap a la badia de Monterrey, de la qual només se’n tenia notícia per les indicacions que n’havia donat feia un segle i mig el navegant Sebastián Vizcaíno. Però després de quatre mesos d’expedició es va donar per vençut i va tornar a San Diego sense haver trobat la badia de Monterrey. De fet, no l’havia reconeguda i havia passat de llarg: havia arribat fins a San Francisco.
En una nova expedició, l’any 1790, acompanyat de Ginebró Serra, va arribar a la badia i la va identificar i hi van establir el presidi i hi van fundar la missió de Sant Carlos Borromeo del Carmelo.
L’any 1771 va ser ascendit a tinent coronel i l’any 1777 fou nomenat governador de Puebla.
L’any 1784 va tornar a Lleida, on va morir al cap de dos anys.
Fill d’una noble família de Balaguer amb importants possessions senyorials a Àger i a Castellnou del Montsec. De fet aquestes localitats es disputaven el naixement d’aquest prohom. Això però, gràcies al treball i la curiositat d’en Xavier Mora i Giné, s’ha constatat que el naixement de Gaspar de Portolà i Rovira va tenir lloc a Os de Balaguer.
Consta al registre parroquial de baptismes, concretament en el foli 39v del llibre del període 1681-1777, el text de la partida és el següent:
Als 26 de juny, jo Vicens Vidal, segons rito de Nostra Santa Mara la Iglesia ay batejat un fill del senyor Don Francisco de Portulà y Subirà y de Dona Teresa de Portulà y Rouira, cònjuges. Foran padrins lo senyor Jacinto Fontoua y Gerònima Fontoua, donsella, filla sua, de Os. Posaren-li nom Gaspar, Benet y Jacinto.
Encara que aquesta partida no especifica l’any, les d’abans i després indiquen clarament que es tracta del 1716. Els pares del batejat concorden perfectament amb els de l’explorador: Francesc de Portolà i de Subirà i Teresa de Rovira (i Sanispleda).
A més hi ha altres inscripcions que recolzen el fet de que la família Portolà va residir uns anys a Os de Balaguer. El foli 36v del mateix llibre de baptismes conté una inscripció, del 7 d’octubre de 1714, en que es bateja, amb el nom de Rosa, una filla de Francesc de Portolà i de Subirà i la seva muller Teresa; acte que oficià l’abat del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. I també al foli 321v del mateix llibre consta que el 10 de setembre de 1714 va morir una altra filla de Francesc de Portolà anomenada Gertrudis.
Per quina raó estaven els Portolà a Os de Balaguer? En quina casa vivien?
La resposta a la primera pregunta té a veure amb la Guerra de Successió, finalitzada el 1715. Resulta que el noble Francesc de Portolà i de Subirà havia estat un destacat partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria, de manera que la victòria de Felip V no li va ser gens beneficiosa (de fet va arribar a ser empresonat) i el deuria portar a buscar refugi fora del seu domicili habitual a Balaguer. En resposta a la segona pregunta es pot conjecturar que la residència dels Portolà a Os de Balaguer deuria haver estat el castell del poble. Aquest pertanyia a Ramon de Siscar i de Solanes, que també havia estat partidari de l’arxiduc.
L’expedició a Califòrnia
L’any 1769, des de Rio de la Plata fins a Mèxic, tot estava controlat per espanyols i el rei Carles III va decidir conquerir les terres que hi havia més al nord. Per això va nomenar un governador de Califòrnia, que és el protagonista d’aquesta història: Gaspar de Portolà.
Al segle XVIII les terres de Califòrnia havien estat molt poc explorades. Però un navegant espanyol, Sebastián Vizcaíno, un segle i mig enrere, havia fet una descripció d’una badia immensa que havia vist des del vaixell. Havia calculat que era 37º de latitud nord i la va anomenar Monterrey.
La missió encarregada a Gaspar de Portolà era trobar la badia de Monterrey i establir-hi una colònia. L’ocupació espanyola d’aquestes terres de l'Amèrica del Nord no era ben bé una colonització perquè no hi havia prou colons per ocupar-les i el que feien era anar avançant i fundant una missió religiosa cada 40 o 50 quilòmetres.
San Diego va ser la primera missió que Gaspar de Portolà i el pare Ginebró Serra, més conegut amb el nom de Junípero Serra, van fundar a Califòrnia. I des de San Diego, a l’agost de 1769, van sortir amb l’objectiu de trobar la famosa badia de Monterrey, a uns vuit-cents quilòmetres cap al nord. Es van dividir en dos grups. Un grup havia d’anar amb vaixell, ple de provisions i materials per construir la nova missió. L’altre grup, dirigit per Gaspar de Portolà, havia d’anar per terra. El pare Ginebró Serra es va haver de quedar a San Diego.
L’expedició de Portolà va avançar sense novetat les primeres setmanes, però quan feia quatre mesos que caminaven, els ànims dels expedicionaris van començar a defallir, tal com narra l'enginyer de l’expedició, Miquel Constansó, en el diari personal. Només els feia seguir l’objectiu d’arribar als 37º de latitud nord i trobar Monterrey, on suposaven que ja els esperava el vaixell ple de provisions. Però quan van arribar als 37º només van trobar una petita cala i Portolà va pensar que aquella badia de Monterrey no existia, que només havia estat la il·lusió d’un navegant. Va assumir el fracàs i va decidir tornar a San Diego. En el camí de tornada van clavar una creu en una platja per si el vaixell, amb l'altra part de l’expedició, hi arribava algun dia.
Del fracàs de l’expedició, n’ha quedat constància en els diaris de Portolà i Constansó.
Quan van arribar a San Diego, derrotats, el pare Ginebró Serra estava fet una fúria i els va fer tornar cap amunt i aquesta vegada ell també hi va anar. Al cap de trenta-vuit dies, al juny de 1770, van arribar allà on havien plantat la creu la primera vegada i es van adonar que justament allò era la famosa badia de Monterrey. Resulta que Sebastián Vizcaíno havia comès un error en calcular la latitud, que no era de 37º sinó de 36º36' i ells no havien sabut reconèixer la badia.
A la badia, hi van instal·lar una gran missió, San Carlos Borromeo del Carmelo, l’actual Carmel. Però els espanyols no s’hi van quedar gaire temps. Al cap de poc menys de cinquanta anys, Califòrnia va passar a formar part de Mèxic i el 1848 es va incorporar als Estats Units d'Amèrica.