Antoni Peralba i Camarasa, germà escolapi (Os de Balaguer 1886-Barcelona 1974)
Biografia
Nat a Os el 7 d’agost de 1886 en el sí d’una família humil de pagesos i moliners. El 1901 ingressa als Escolapis de Balaguer com a pretendent, i el 1903 al noviciat del Col·legi de Sarrià. Entrà a l’Escola Pia com a germà operari i hi professa el 1908. El 1916 fa vots solemnes i és destinat a diversos col·legis de Catalunya. El 1921 a Puebla de los Ángeles (Mèxic) i el 1928, per les violentes revoltes mexicanes, a l’Havana i Cárdenas (Cuba). El 1930 torna a Catalunya als col·legis Calasanç i Ntra. Senyora de Barcelona, i el 1933 als Escolapis de Balaguer, on s’encarregarà de les classes de primer grau. Durant el parèntesi de la Guerra Civil viu a Os amb la seva família, i desprès torna a Balaguer on continuarà la seva tasca pedagògica fins el 1960 que es jubilà. L’any 1972, malalt, és traslladat a la infermeria de Sarrià on hi mor el 1974. És enterrat a Balaguer, en el panteó de l’Escola Pia, sota un timpà que ell mateix havia dissenyat.
Des del 1933 fins el 1960 va exercir de parvulista al col·legi de l’Escola Pia de Balaguer. Tota una generació de balaguerins i noreguencs el tenen molt present i el recorden amb una gran estimació.
Hi han religiosos que esdevenen un fenomen social, i ell en fou un d’aquests. Per damunt de tot n’hauríem de destacar la seva condició de pedagog, però també va ser un traçut escultor, pintor, dibuixant, escriptor, taxidermista...
