El Castell

El castell, de grans proporcions, amb els basaments primitius corresponents a una fortalesa sarraïna del segle IX utilitzada per a la defensa de la frontera amb els carolingis, fou conquerit pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera el 1116, passà a formar part del comtat d’Urgell, a mitja s. XVI era propietat de la família Siscar fins la desamortització del s. XIX.

Hi destaquen una torre cilíndrica del segle XIII, un fragment de muralla i algun portal adovellat. Actualment es troba en fase de restauració. D’origen àrab, està documentat ja l’any 1036.

En les restes del castell podem veure tres moments constructius ben diferenciats. En un primer moment, es contruí un gran recinte que en part s’ha conservat, i segurament algunes dependències interiors, que gairebé no han arribat fins a nosaltres. En un segon moment, en època gòtica, s’edificà un casal a l’angle nord-est del recinte. Finalment, en època moderna i contemporània s’amplia aquest casal i s’hi féu una capella i és reaprofità com a cripta part d’una estructura gòtica.

En el castell i els seus voltants s’hi localitza ceràmica que va des d’època andalusí fins a època moderna.

Actualment està molt desfigurat, sense que es pugui concretar la seva estructura primitiva. Restes del recinte emmurallat d’època moderna i contemporània i s’hi construí una capella i una cripta. Conserva, encara, part del recinte emmurallat de la fase andalusina: provist de torres semicirculars de franqueig, amb una tècnica constructiva d’encofrat, emprant, emperò, pedra i argamassa.

Situat al cim d’un turó, damunt del poble d’Os de Balaguer. Controlava la part alta del riu Farfanya.