Cova de l'Estret de Tragó

L'Estret de Tragó és un abric calcari situat al marge de la Noguera Ribagorçana, actualment el pantà de Santa Anna (Os de Balaguer, Lleida). El jaciment es descobreix l'any 1989 quan es buida el pantà i es realitzen una sèrie de treballs de documentació gràfica del patrimoni històric de la zona. Aquest mateix any es dur a terme la primera intervenció arqueològica d'urgència. Posteriorment, Tragó s'inclou en un projecte de recerca i s'excava entre el 1992 i 1994.

El jaciment prehistòric de l'Estret de Tragó, compta amb un total de 8 unitats arqueològiques atribuïbles al Paleolític Mig, de les quals tres han estat excavades en extensió. El rang cronològic del jaciment ha pogut ser delimitat per un conjunt de 11 datacions radiomètriques que situen les ocupacions de l'abric en una seqüència que va des del 126.000 fins el 43.000 abans del present. Dins del registre arqueològic, destaca especialment la elevada quantitat de restes lítiques, estudi de les quals permeten abordar els elements de continuïtat i canvi en la fabricació i ús de les eines de pedra. La ubicació geogràfica del jaciment i la extensa seqüència arqueo-estratigràfica que conté, es converteixen en elements claus per analitzar la problemàtica relacionada amb la ocupació de la vessant sud dels Prepirineus per part dels grups neandertals del Pleistocè Superior.

Els treballs arqueològics d'aquest jaciment s'engloben en un projecte de recerca d'ampli abast titulat "Organització de la subsistència durant el Pleistocè Final i l'Holocè als Prepirineus Orientals", que té com a objectiu caracteritzar les poblacions humanes prehistòriques d'aquest àmbit geogràfic.

Cal dir que gairebé sempre està coberta per les aigües del pantà, de manera que l'accés al jaciment és força difícil.